TECNOLOGIA. FINS A ON?
Què triem: àngels o robots?
El filòsof Jordi Pigem reflexiona sobre com la societat tecnològica ens allunya del nostre interior
DÍDAC P. LAGARRIGA Barcelona ACTUALITZADA EL 09/03/2017 00:00 DIARI ARA
Seduïts
per la tecnologia i desencisats del món natural, distrets i
irreverents, dessacralitzats i, per tant, fortament irresponsables...
Som així? Les crisis socials i ecològiques, si és que podem separar-les,
ens ofereixen aquest diagnòstic, malgrat que sovint mirem cap a una
altra banda. Aquesta altra banda és àmplia, digital, enlluernadora, i té
poc a veure amb l’evasió interior contemplativa, ja que, justament, és
una evasió del nostre interior. Aquesta desinteriorització -que no és
forçada, sinó voluntària, com assenyala el pensador Byung-Chul Han-, ¿és
l’últim signe fatídic d’una situació insostenible? Hi ha sortida?
Alternatives? Un conte tradicional molt conegut ens parla d’aquells que
marxen lluny de casa a buscar tresors, quan en realitat el tresor el
tenen enterrat a la pròpia llar... “La societat hipertecnològica i
consumista -explica el filòsof Jordi Pigem- tendeix a ocultar un tret
fonamental de la
naturalesa humana: la nostra incompletesa, el
fet que la persona no és completa en si mateixa, i encara menys ho és
l’individu aïllat”. Per això les tradicions espirituals ensenyen “que la
plenitud humana s’ha d’assolir a través d’un camí llarg i sovint ple
d’obstacles” fins a arribar a la salvació (en paraules cristianes) o a
l’alliberament (en termes budistes). Per al filòsof barceloní, “aquesta
societat hipertecnològica no porta, òbviament, a la salvació o a
l’alliberament. No hi porta perquè no hi ha mai un lloc d’arribada amb
prou tecnologia i consum per no necessitar-ne més. No hi porta, tot i
que un dels aspectes més seductors de la publicitat és la seva promesa
de plenitud i, implícitament, de salvació”.
Hem crescut en distraccions
Pigem
publica ara el llibre Àngels i robots. La interioritat humana en la
societat hipertecnològica (Viena Edicions), obra que ha rebut el 25è
premi Joan Maragall, amb la intenció de sacsejar-nos, com aquell sacseig
visual que rebem quan obrim les persianes a mig matí després d’haver
passat estona davant l’ordinador. “Tenim l’opció d’enlairar-nos cap a
l’angèlic o de davallar cap al brutal”, escriu rotund. “La disjuntiva
entre l’angèlic i el brutal avui esdevé la disjuntiva entre sentir-se
plenament o bé sentir-se màquina (la brutalitat s’està mecanitzant més i
més). En el món modern, la naturalesa humana segueix havent d’escollir
entre un model d’enlairament i un de degeneració: la disjuntiva, cada
vegada més, és entre la naturalesa angèlica i la naturalesa robòtica.
Dos models, el dels àngels i el dels robots, incompatibles, entre els
quals cal escollir”, diu Pigem per explicar el títol del llibre. Una
obra que vol ser un comentari a l’encíclica Laudato si del papa Francesc
(publicada el 2015).
