martes, 22 de septiembre de 2015





          EINSTEIN DIU SOBRE LA TECNOLOGIA

              
     " Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la nostra
          humanitat. El món solament tindrà una generació 
          d'idiotes. "
                                                          Albert Einstein 

          I també el professor Joan Gómez diu:

       
TECNOLOGIA? FINS A QUIN PUNT?


Publicat el 13 abril 2013 per joangomez



La cara amable de les xarxes socials i les TIC’s
Una mirada a l’entorn social ens mostra l’arrelament en la població –principalment en edat escolar- dels dispositius mòbils. L’ensenyament no pot ignorar aquesta realitat i per tant cal cercar propostes educatives vàlides per tal d’aprofitar aquest fet en l’ensenyament/aprenentatge. Tampoc podem ometre l’existència de xarxes socials (Facebook, Google+,Twitter,..) de què els estudiants són usuaris potencials; per això, l’educació s’ha de servir d’aquestes eines i els avantatges que poden aportar tot establint també llurs limitacions. La introducció d’aquests elements en l’ensenyament i les noves metodologies poden conviure amb les tradicionals, de cap de les maneres han de ser elements substitutoris; han d’enriquir i potenciar els processos cognitius i heurístics.
Qualsevol xarxa social pot ser utilitzada en l’àmbit educatiu, segons les necessitats de cada moment, la creativitat del docent, l’edat dels usuaris, etc. Es pot motivar els alumnes a partir de les seves inquietuds amb productes intel•ligents com imatges, música, vídeos, còmics, etc. Es poden utilitzar una gran diversitat de canals de comunicació, com fòrums, enquestes, formularis, blocs, wikis, etc. També relativitzar l’espai/temps amb la possibilitat de treball entre persones que ni tan sols es coneixen des de qualsevol lloc o en qualsevol moment.
Aquest nou producte “de consum”, però, també comporta un risc, i és el que tractarem bàsicament en aquest article.
Creuar la línia vermella: un empatx digital
Hi ha qui el primer que fa en despertar és encendre el mòbil o el portàtil. I repeteix la comprovació moltes vegades al dia. A La Vanguardia del 24 d’abril del 2012 llegim “…Tres de cada quatre nord-americans es porta el mòbil al bany i respon les trucades, el 58% de les persones que visiten als seus amics o familiars consulta el seu mòbil mentre està amb ells, i un 57% dels que tenen iPad el porten al llit…”
A casa nostre també s’ha disparat el consum digital: Només cal mirar al voltant per comprovar al carrer, a la feina, a les reunions familiars o d’amics que són moltes les persones que es passen el dia en línia, pendents del mòbil, el correu electrònic, el Whatsapp, Facebook o Twitter, que se’n van a dormir, desperten, mengen i passegen amb un dispositiu electrònic al costat pendents de si tenen algun missatge, noticia o comentari nou.
Sembla que, com la xocolata, les noves tecnologies a més de gratificants tenen una mica de addictives i cal establir una sèrie d’estratègies per no caure en la golafreria i acabar, en el millor dels casos, amb empatx que podríem anomenar “e-pes”. ¿S’imposa una dieta digital?. ¿Calen uns protocols d’ús?
Proposo al lector que esbrinin primerament si noten algun dels símptomes següents:
¿Encén l’ordinador només arribar a casa sense necessitat? La seva vida social discorre més a Facebook que al carrer? Només es comunica mitjançant sms, whatsApp o correus electrònics? …….Vostè pot ser un «obès digital». L’acadèmic D. Sieberg en el llibre “The Digital Diet” (juliol 2011, Estats Units) proporciona uns paràmetres per calcular el nostre “e-pes” ó “pes digital” (una mena d’analogia amb el càlcul de les calories i/o l’índex de massa corporal) establint una puntuació segons la taula:
3 punts per cada telèfon mòbil
5 per cada servei sms
7 per cada servei twitter
1 per cada ordinador portàtil
2 per cada tablet
2 Per cada blog que escrigui
2 per cada xarxa social que pertanyi
1 per la càmera digital
El diagnòstic: Fins a 24 punts és un nivell baix, de 25 a 35 la cosa ja afecta la salut i amb més de 36 es pot parlar d’addicció o sobre pers digital. Si vostè té un empatx li cal un tractament!!. Pensi que “El verí no mata per ser verí, sinó per la dosi que es consumeix”. Si no volen morir d’una sobredosi els hi oferiré uns consells a modus de menjar poc i pair bé per tal d’aconseguir una dieta digital equilibrada:
1. Consumir productes de proximitat, de Km0, és a dir: a les xarxes només accepti coneguts i propers. No abusar de les grans superfícies virtuals (p.e. Facebook), aposti pel comerç de proximitat. Elimini amics de les xarxes de manera subtil, en especial del Facebook.
2. Connecteu amb whatsApp amb modus dades, no a través de wifi. Hi ha programes espies (per exemple el whatsappsniffer) que us llegeixen i transmeten els missatges a tercers. És un tema de privacitat!.
3. El mòbil sempre silenciat: Si sona o vibra cal molta força de voluntat per no mirar-lo, i això interromp molt. Intenti-ho!. Si té “el mono” li és premés mirar l’aparell de tant en tant.
4. Fer pauses de desconnexió: Les immediateses no les valorem tant, si ens acostumem a “desconnectar” algunes estones al dia obtindrem una dieta més equilibrada.
5. Limitar el temps de dedicació a Internet o smarphone (correu, xarxes,twitter,…) a un màxim de dues hores diàries.
6. Controlar l’activitat: No cal estar pendent constantment de l’entrada de missatges, no enfadar-se si no ens contesten un whatsApp, no cal respondre al centenar de mails diaris que rebem,….Si cerquem quelcom a Internet, evitar navegar per visitar altres temes.
En síntesi:
Amb aquests consells espero que gaudeixin d’una millor salut digital i que baixin una mica de “e-pes”. Recordin:
“Cal que la tecnologia treballi al servei nostre, no nosaltres al seu servei”

lunes, 21 de septiembre de 2015






                   EL NOSTRE CERVELL MAGATZEM DE LES 

             NOSTRES EMOCIONS 

                                   





                        Només es pot crear una nova societat si s'esdevé un
        canvi profund en el cor humà.
                                                                 Erich Fromm

           En el llibre " Viatge al teu cervell emocional", Rosa
      Casafont ens diu parlant de l'acceptació, la tolerància...:

      En les nostres relacions amb els altres, l'acceptació d'una situació o d'una persona amb les seves   característiques és imprescindible per poder exercir una influència saludable interpersonal. Normalment 
ens costa acceptar que l'altre té el mateix dret que un mateix a pensar, sentir i comportar-se com consi-
deri convenient. Hi ha de forma més estesa del desitjable una predisposició a voler determinar i instruir
la vida dels altres a imatge i sermblança del que per a nosaltres és adequat.
      Acceptar no implica compartir el criteri de l'altre o estar d'acord amb una situació determinada,
però sí el reconeixement tàcit o explícit que existeix la diferència en relació amb la nostra valoració
personal. D'altra banda, si l'acceptació de les diferències pot suposar una oportunitat per obrir i man-
tenir el canal de comunicació interpersonal, quan no ens limitem a acceptar les diferències, sinó que
arribem a valorar-les, invertim en el fet de consolidar les relacions. Això ens permet ampliar el nostre
focus de visió i aporta la flexibilitat de conducta i millora personal.

       

         

                              

miércoles, 9 de septiembre de 2015





                                                                TEATRE

                         






                      Avui al programa "VIDA" de Catalunya Radio, Sílvia
         Cóppulo, com a bona comunicadora que és i excel·lent
         per aconseguir treure dels seus entrevistats, el millor d'ells
         i allò que ressona dels sentiments. Ha entrevistat en Pep
         Cruz.
         De l'entrevista, em quedo amb algunes de les coses que
         ha dit en Pep:

                 El teatre és terapèutic.
                 El cor no envelleix.
                 Mentre hi ha il·lusió no s'envelleix.

        També m'ha agradat, i em fa reflexionar, el fet que en
        Pep parla de la seva parella com a amics, amants i adversaris.
        
        He d'entendre que quan diu adversaris, és aquell punt de
        discrepància justa que enriqueix els lligams de la parella.

         Tan la Sílvia com en Pep m'han recordat el poder de la
         comprensió, l'escolta, els límits, l'amor...
                                                                             Cinta