Demà veuré i sentiré la jueva de Tortosa

EL PERSONATGE DE LA JUEVA DE TORTOSA DIU:

-¿Què explica el seu personatge al visitant?

-Blanca de Tortosa, amb un vestit de l'època medieval i un mocador al cap, de color verd com a representació de l'esperança, explica moments concrets de la seva vida quotidiana al call, intercalant dades del context històric per situar el visitant. El cant sefardita de Blanca evoca l'enyorança del passat i de la terra que els jueus van haver d'abandonar al ser expulsats, la seva enyorada Sefarad, antiga denominació d'Espanya per a la comunitat jueva.
-¿Què transmet ella com a persona?
-La Blanca és una dona forta i valenta, que anteposa la seva llibertat a les imposicions del moment i que s'estima més marxar amb la diàspora abans que renunciar als seus valors i tradicions. Destaquen també el seu gran amor a la naturalesa, a la terra, al riu... Em va atraure molt el respecte que es tenia als drets de la dona jueva, impensable en aquell temps de l'univers cristià en què la dona era menyspreada. El meu personatge, sobretot, transmet emoció; en la visita, el cant és un camí a l'emoció.

        

            

  UN  CONTE  A  MODE  DE  METÀFORA:

   
       " LES  CREENCES  CREEN  REALITATS "



       Diu una història que dues granotes van caure dins d'una
    galleda gran plena de nata. Una li diu a l'altra:
    - És millor que ens donem per vençudes, estem perdudes.
    No podrem sortir d'aquí.
    - Segueix nedant - li diu la companya -. Aconseguirem sortir
    d'alguna manera.
    - És inútil - crida l'altra -. És massa espès per nedar, massa
    tou per saltar, i massa relliscós per arrastrar-s'hi. Ja que de totes
    totes moriré, és millor que no m'hi resisteixi.
    I deixant-se caure, va morir ofegada.
    La seva amiga, en canvi, va continuar movent-se, tot intentant
    nedar. Quan es va fer de dia es va trobar sobre un tros de
    mantega que ella mateixa havia batut per aconseguir-ho. I
    allí es va quedar una estona, tot rient, mentre es menjava les
    mosques que venien de totes direccions. 



        Creure que pots aconseguir quelcom, és el primer pas
      perquè així sigui.

                             LES  NOSTRES  CREENCES


               LES  PERSONES  HEM  ESTAT  ENSINISTRADES


             
Les persones hem estat ensinistrades per buscar la seguretat i la certesa, i per això creem el nostre futur amb prediccions que parteixen del passat, preferint allò petit a allò gran si és impredictible. No juguem a guanyar, simplement juguem a no perdre, i és aquesta mentalitat la que de debò crea el joc. Ens obsessionem a defensar la idea del que som, en comptes d’arriscar-nos a descobrir la imatge del que podríem arribar a ser. La major part de les nostres inseguretats i de les nostres desesperances no són reals, són apreses. Hem estat condicionats per crear una imatge de nosaltres mateixos i viure d’acord amb aquesta imatge. Nosaltres no vivim al nivell dels nostres talents, sinó al de les nostres creences. Per això al final, el determinant fonamental del que aconseguim enmig de la incertesa no és com d’intel·ligents som, ni els coneixements que tenim, sinó la mentalitat que triem.
(Mario Alonso Puig, Vivir es un asunto urgente)

                                      ABANS  DE  REACCIONAR

                 Diuen que abans de reaccionar enfront a alguna cosa,    
         situació o paraules, cal:

               Parar
               respirar
               somriure
               observar
               emanar compassió  

          Sovint no és tasca fàcil, ara bé, possible!!!

           " La paraula ha de fer feliç a l'altre "