EINSTEIN DIU SOBRE LA TECNOLOGIA
" Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la nostra
humanitat. El món solament tindrà una generació
d'idiotes. "
Albert Einstein
I també el professor Joan Gómez diu:
TECNOLOGIA? FINS A QUIN PUNT?
Publicat el
13
abril 2013 per
joangomez
La cara amable de les xarxes socials i les TIC’s
Una mirada a l’entorn social ens mostra l’arrelament en la
població –principalment en edat escolar- dels dispositius mòbils.
L’ensenyament no pot ignorar aquesta realitat i per tant cal cercar
propostes educatives vàlides per tal d’aprofitar aquest fet en
l’ensenyament/aprenentatge. Tampoc podem ometre l’existència de
xarxes socials (Facebook, Google+,Twitter,..) de què els estudiants
són usuaris potencials; per això, l’educació s’ha de servir
d’aquestes eines i els avantatges que poden aportar tot establint
també llurs limitacions. La introducció d’aquests elements en
l’ensenyament i les noves metodologies poden conviure amb les
tradicionals, de cap de les maneres han de ser elements
substitutoris; han d’enriquir i potenciar els processos cognitius i
heurístics.
Qualsevol xarxa social pot ser utilitzada en l’àmbit
educatiu, segons les necessitats de cada moment, la creativitat del
docent, l’edat dels usuaris, etc. Es pot motivar els alumnes a
partir de les seves inquietuds amb productes intel•ligents com
imatges, música, vídeos, còmics, etc. Es poden utilitzar una gran
diversitat de canals de comunicació, com fòrums, enquestes,
formularis, blocs, wikis, etc. També relativitzar l’espai/temps
amb la possibilitat de treball entre persones que ni tan sols es
coneixen des de qualsevol lloc o en qualsevol moment.
Aquest nou
producte “de consum”, però, també comporta un risc, i és el
que tractarem bàsicament en aquest article.
Creuar la línia vermella: un empatx digital
Hi ha qui el primer que fa en despertar és encendre el mòbil o
el portàtil. I repeteix la comprovació moltes vegades al dia. A La
Vanguardia del 24 d’abril del 2012 llegim “…Tres de cada quatre
nord-americans es porta el mòbil al bany i respon les trucades, el
58% de les persones que visiten als seus amics o familiars consulta
el seu mòbil mentre està amb ells, i un 57% dels que tenen iPad el
porten al llit…”
A casa nostre també s’ha disparat el
consum digital: Només cal mirar al voltant per comprovar al carrer,
a la feina, a les reunions familiars o d’amics que són moltes les
persones que es passen el dia en línia, pendents del mòbil, el
correu electrònic, el Whatsapp, Facebook o Twitter, que se’n van a
dormir, desperten, mengen i passegen amb un dispositiu electrònic al
costat pendents de si tenen algun missatge, noticia o comentari
nou.
Sembla que, com la xocolata, les noves tecnologies a més de
gratificants tenen una mica de addictives i cal establir una sèrie
d’estratègies per no caure en la golafreria i acabar, en el millor
dels casos, amb empatx que podríem anomenar “e-pes”. ¿S’imposa
una dieta digital?. ¿Calen uns protocols d’ús?
Proposo al
lector que esbrinin primerament si noten algun dels símptomes
següents:
¿Encén l’ordinador només arribar a casa sense necessitat? La
seva vida social discorre més a Facebook que al carrer? Només es
comunica mitjançant sms, whatsApp o correus electrònics? …….Vostè
pot ser un «obès digital». L’acadèmic D. Sieberg en el llibre
“The Digital Diet” (juliol 2011, Estats Units) proporciona uns
paràmetres per calcular el nostre “e-pes” ó “pes digital”
(una mena d’analogia amb el càlcul de les calories i/o l’índex
de massa corporal) establint una puntuació segons la taula:
3 punts per cada telèfon mòbil
5 per cada servei sms
7 per
cada servei twitter
1 per cada ordinador portàtil
2 per cada
tablet
2 Per cada blog que escrigui
2 per cada xarxa social que
pertanyi
1 per la càmera digital
El diagnòstic: Fins a 24 punts és un nivell baix, de 25 a 35 la
cosa ja afecta la salut i amb més de 36 es pot parlar d’addicció
o sobre pers digital. Si vostè té un empatx li cal un tractament!!.
Pensi que “El verí no mata per ser verí, sinó per la dosi que es
consumeix”. Si no volen morir d’una sobredosi els hi oferiré uns
consells a modus de menjar poc i pair bé per tal d’aconseguir una
dieta digital equilibrada:
1. Consumir productes de proximitat, de Km0, és a dir: a les
xarxes només accepti coneguts i propers. No abusar de les grans
superfícies virtuals (p.e. Facebook), aposti pel comerç de
proximitat. Elimini amics de les xarxes de manera subtil, en especial
del Facebook.
2. Connecteu amb whatsApp amb modus dades, no a través de wifi.
Hi ha programes espies (per exemple el whatsappsniffer) que us
llegeixen i transmeten els missatges a tercers. És un tema de
privacitat!.
3. El mòbil sempre silenciat: Si sona o vibra cal molta força de
voluntat per no mirar-lo, i això interromp molt. Intenti-ho!. Si té
“el mono” li és premés mirar l’aparell de tant en tant.
4. Fer pauses de desconnexió: Les immediateses no les valorem
tant, si ens acostumem a “desconnectar” algunes estones al dia
obtindrem una dieta més equilibrada.
5. Limitar el temps de dedicació a Internet o smarphone (correu,
xarxes,twitter,…) a un màxim de dues hores diàries.
6. Controlar l’activitat: No cal estar pendent constantment de
l’entrada de missatges, no enfadar-se si no ens contesten un
whatsApp, no cal respondre al centenar de mails diaris que rebem,….Si
cerquem quelcom a Internet, evitar navegar per visitar altres temes.
En síntesi:
Amb aquests consells espero que gaudeixin d’una
millor salut digital i que baixin una mica de “e-pes”. Recordin:
“Cal que la tecnologia treballi al servei nostre, no nosaltres
al seu servei”
.JPG)