


Envellir de la mateixa manera que es viu
En motiu del pregó
de la “Setmana de la Gent Gran…tot per l’envelliment actiu” de Vilafranca del
Penedès, la doctora Àngels Cererols – metge de família i fundadora i presidenta
de Llambrusca Alzheimer Penedès - s'apropa a una evidència que no tothom
fa seva i que és, ni més ni menys, que la majoria de persones envelleixen
sanes.
Tal i com aquesta
professional apunta, si bé és cert que no és gens senzill fer-se gran i no ser
vell en una societat envellida on els vells no agraden, cal entendre que, des d’un
punt de vista pràctic, l’èxit de viure més anys esdevé un problema...sobretot
econòmic. En aquest context summament complex es tendeix a etiquetar els vells,
però la immensa majoria dels tòpics que proliferen al seu voltant no són en
absolut certs.
La majoria de
persones envelleixen sanes. Ara bé, el seu cos canvia amb el pas dels anys. De
fet, es poden patir malalties i gaudir d’una bona salut perquè la salut, al cap
i a la fi, té a veure amb multitud d’aspectes. És important ser capaç de valdre’s
per sí mateix, i és vital mantenir una determinada actitud davant de l’existència
i dels canvis vitals perquè es pot envellir de molt diferents formes. És, per
exemple, una gran incongruència que els ancians - que en el passat i encara en
algunes cultures són considerats savis – en la nostra societat hagin passat a
ser incapaços de, ni tan sols, prendre decisions adultes.
Si
bé certes
habilitats es veuen afectades pel pas dels anys, la resta de capacitats
intel·lectuals
no només no es veuen perjudicades si no que, fins i tot, poden arribar a
incrementar-se. Les percepcions sensorials, d’interès i socials,
adequadament
estimulades, pugen de nivell. També és ben cert que pel camí es van
perdent familiars i amics i, és clar, les relacions socials se’n veuen
afectades. Però en aquests casos és important recordar que no és el
mateix
estar sol que sentir-se sol.
Finalment, l’Àngels
Cererols convida a desterrar els prejudicis i a envellir de la mateixa manera
que es viu, animant a adoptar les bases de l’envelliment actiu: mantenir-se
actiu física i intel·lectualment, i participar a la societat. Tot plegat amb
la curiositat com a motor d’un cervell al qual és convenient introduir-li
canvis d’hàbits i fer-li provar activitats noves.
