domingo, 12 de octubre de 2014





                       EN  L'ÚLTIM  TALLER  D'ESCOLTA
               HEM  TREBALLAT  L'ENVEJA



                         

  


Una faula d’Hisop diu així:
La serp i la cuca de llum
Una vegada una serp va començar a perseguir a una cuca de llum. En adonar-se’n, la cuca de llum va intentar fugir tan ràpid com va poder, mirant de controlar la por ferotge que sentia vers la depredadora, però la serp va deixar clar des de molt aviat que no pensava desistir en el seu intent per atrapar-la.
La cuca de llum va aconseguir esquivar el rèptil durant tot un dia, al llarg de dos dies, i fins i tot un tercer dia, però com que el depredador no desistia en el seva dèria i les forces li flaquejaven, la cuca de llum va aturar el seu desesperat vol i li va comentar:
- Et puc fer tres preguntes?
- No acostumo a concedir desitjos a ningú, però com que et devoraré, em pots preguntar – va respondre la serp.
- Doncs digues-me: pertanyo a la teva cadena alimentària?
- No! – va contestar la serp.
- T’he fet algun mal?
- No! – va reiterar la serp.
- I, si és així, per què vols acabar amb mi?
- Per què no suporto veure’t brillar – va ser la darrera resposta del rèptil.
I avui, a l’espai d’escolta activa Listen, hem tingut l’oportunitat d’experimentar amb un altre final:
La serp i la cuca de llum
(...)
- Et puc fer tres preguntes?
- No acostumo a concedir desitjos a ningú, però en el teu cas faré una excepció: pregunta – va respondre la serp.
- Doncs digues-me: pertanyo a la teva cadena alimentària?
- No! – va contestar la serp.
- T’he fet algun mal?
- No! – va reiterar la serp.
- I, si és així, per què em persegueixes?
- Per què em fascina de tal manera la bellesa de la teva llum que no puc deixar d’admirar-la– va ser la darrera resposta del rèptil.
Publicat fa per

lunes, 6 de octubre de 2014





                         ESTIMAR  DE  VERITAT  ESTÀ EN CRISI



                                                                         



                                   Estimar no es pot triar, és quelcom que se sent en
      cada cèl·lula del cos.
                        Que trist és veure com les persones busquen afaro-
      sament cosos per compartir buscant no sé què, que no té res a
      veure amb estimar sense embuts, sense prejudicis, des del cor.
      Estimar sense poseir, deixant que l'altre sigui l'altre.
                        Ens cal aprendre a mirar l'altre amb respecte, em-
      patia, entesa...
                        Ens cal defugir part de la nostra individualitat per
      donar espai a l'altre al nostre costat.

                                                                     Cinta