viernes, 12 de diciembre de 2014





                    CAL  ENVELLIR  AMB  DIGNITAT


     


En motiu del pregó de la “Setmana de la Gent Gran…tot per l’envelliment actiu” de Vilafranca del Penedès, la doctora Àngels Cererols – metge de família i fundadora i presidenta de Llambrusca Alzheimer Penedès - s'apropa a una evidència que no tothom fa seva i que és, ni més ni menys, que la majoria de persones envelleixen sanes.
Tal i com aquesta professional apunta, si bé és cert que no és gens senzill fer-se gran i no ser vell en una societat envellida on els vells no agraden, cal entendre que, des d’un punt de vista pràctic, l’èxit de viure més anys esdevé un problema...sobretot econòmic. En aquest context summament complex es tendeix a etiquetar els vells, però la immensa majoria dels tòpics que proliferen al seu voltant no són en absolut certs.
La majoria de persones envelleixen sanes. Ara bé, el seu cos canvia amb el pas dels anys. De fet, es poden patir malalties i gaudir d’una bona salut perquè la salut, al cap i a la fi, té a veure amb multitud d’aspectes. És important ser capaç de valdre’s per sí mateix, i és vital mantenir una determinada actitud davant de l’existència i dels canvis vitals perquè es pot envellir de molt diferents formes. És, per exemple, una gran incongruència que els ancians - que en el passat i encara en algunes cultures són considerats savis – en la nostra societat hagin passat a ser incapaços de, ni tan sols, prendre decisions adultes.
Si bé certes habilitats es veuen afectades pel pas dels anys, la resta de capacitats intel·lectuals no només no es veuen perjudicades si no que, fins i tot, poden arribar a incrementar-se. Les percepcions sensorials, d’interès i socials, adequadament estimulades, pugen de nivell. També és ben cert que pel camí es van perdent familiars i amics i, és clar, les relacions socials se’n veuen afectades. Però en aquests casos és important recordar que no és el mateix estar sol que sentir-se sol.
Finalment, l’Àngels Cererols convida a desterrar els prejudicis i a envellir de la mateixa manera que es viu, animant a adoptar les bases de l’envelliment actiu: mantenir-se actiu física i intel·lectualment, i participar a la societat. Tot plegat amb la curiositat com a motor d’un cervell al qual és convenient introduir-li canvis d’hàbits i fer-li provar activitats noves.




miércoles, 10 de diciembre de 2014





                                                     FELICITAT...                     





           Moltes persones es perden les alegries petites
       mentre esperen la gran felicitat.

                                                         PEARL  S. BUCK

domingo, 30 de noviembre de 2014




                                                      L'ESCOLTA  ÉS...
                                              


                                                                                                                                                                                                                                 

                             L'escolta és posar atenció a la música que resona en
       el cor de l'altre.
                   És connectar amb les seves emocions i poder-les res-
       pectar sense fer judicis, tot aportant comprensió màxima des 
       de la humilitat més gran.
                                                                             Cinta

domingo, 12 de octubre de 2014





                       EN  L'ÚLTIM  TALLER  D'ESCOLTA
               HEM  TREBALLAT  L'ENVEJA



                         

  


Una faula d’Hisop diu així:
La serp i la cuca de llum
Una vegada una serp va començar a perseguir a una cuca de llum. En adonar-se’n, la cuca de llum va intentar fugir tan ràpid com va poder, mirant de controlar la por ferotge que sentia vers la depredadora, però la serp va deixar clar des de molt aviat que no pensava desistir en el seu intent per atrapar-la.
La cuca de llum va aconseguir esquivar el rèptil durant tot un dia, al llarg de dos dies, i fins i tot un tercer dia, però com que el depredador no desistia en el seva dèria i les forces li flaquejaven, la cuca de llum va aturar el seu desesperat vol i li va comentar:
- Et puc fer tres preguntes?
- No acostumo a concedir desitjos a ningú, però com que et devoraré, em pots preguntar – va respondre la serp.
- Doncs digues-me: pertanyo a la teva cadena alimentària?
- No! – va contestar la serp.
- T’he fet algun mal?
- No! – va reiterar la serp.
- I, si és així, per què vols acabar amb mi?
- Per què no suporto veure’t brillar – va ser la darrera resposta del rèptil.
I avui, a l’espai d’escolta activa Listen, hem tingut l’oportunitat d’experimentar amb un altre final:
La serp i la cuca de llum
(...)
- Et puc fer tres preguntes?
- No acostumo a concedir desitjos a ningú, però en el teu cas faré una excepció: pregunta – va respondre la serp.
- Doncs digues-me: pertanyo a la teva cadena alimentària?
- No! – va contestar la serp.
- T’he fet algun mal?
- No! – va reiterar la serp.
- I, si és així, per què em persegueixes?
- Per què em fascina de tal manera la bellesa de la teva llum que no puc deixar d’admirar-la– va ser la darrera resposta del rèptil.
Publicat fa per

lunes, 6 de octubre de 2014





                         ESTIMAR  DE  VERITAT  ESTÀ EN CRISI



                                                                         



                                   Estimar no es pot triar, és quelcom que se sent en
      cada cèl·lula del cos.
                        Que trist és veure com les persones busquen afaro-
      sament cosos per compartir buscant no sé què, que no té res a
      veure amb estimar sense embuts, sense prejudicis, des del cor.
      Estimar sense poseir, deixant que l'altre sigui l'altre.
                        Ens cal aprendre a mirar l'altre amb respecte, em-
      patia, entesa...
                        Ens cal defugir part de la nostra individualitat per
      donar espai a l'altre al nostre costat.

                                                                     Cinta                                                                                                                       

lunes, 22 de septiembre de 2014


                   






             L'AMOR COM ACTITUD A LA VIDA





                  L'amor no és essencialment una relació amb una persona
        específica, és una actitud, una orientació del caràcter que
        determina el tipus de relació d'una persona amb el món.

                                                                         Erich Fromm

martes, 2 de septiembre de 2014





                                                     ACABANT  L'ESTIU


                                    






                       
                      L'estiu s'acaba. Ha estat temps d'aturada, de pensar,
      d'escoltar des d'una altra vessant, d'aprendre, d'amarar-me
      de mar, de sol i de lluna. De viure el brogit i el silenci, de 
      gaudir de les petites coses. Temps de família i d'amistats.

      I ara amb forces renovades, continuar el projecte d'escolta,
      que es fa cada vegada més gran i necessari. Aquest projecte
      que em fa vibrar i sentir que sóc espurna en la immensitat,
      una espurna que encén focs d'empatia, amor i comprensió.

                                                                               Cinta
     

lunes, 7 de julio de 2014






                                          LES  SESSIONS  D'ESCOLTA


             


Concepte:
Partint de la base que la paraula és moltes vegades la connexió entre l'emoció i la raó, la iniciativa Listen proposa un espai comú de trobada on – durant aproximadament dues hores -, des de l’espontaneïtat i sense judicis, una persona pot expressar-se, junt amb d'altres, en llibertat i, si és el cas, descobrir-se més enllà del que merament es té consciència. 
Estructura:
A cada Listen es planteja un tema diferent des del qual partir per tal de dur a terme l'experiència. Tot i així, la seva estructura és similar per, més que res, mantenir una coherència, tant a l'hora de treballar com de dur-lo a terme. 
Recursos:
Essencialment, verbals, gestuals i digitals. Amb l'objectiu de dur a terme el treball es poden introduir texts, fotografies, dinàmiques o extractes de documents visuals, tot depenent de l'enfoc que les seves ideòlogues considerin oportú en cada cas. El que sí es repeteix a l'inici de cada trobada és una breu meditació per aquietar el cos i la ment. 
Experiències:
Nombroses i diferents: al cap i a la fi, una oportunitat d’escoltar l’altre i a un mateix. L’escolta en l’eix de les relacions. De fet, en essència, les persones assistents s'impliquen en el que se'ls proposa i aconsegueixen resultats sorprenents.
Equip de treball:
Marisa Barros
 
Estudis:
- Professora de Ioga des de l’any 2004 - Acreditació professional
- Meditació en la tradició del Ioga i Contemplació cristiana - Imparteix
- Màster en Espiritualitat Transcultural.(2012-2014) 
Experiència professional:
·         Poeta: Finals anys 80, editen a Segòvia els primers poemaris. Segueixen diverses publicacions: “Poetes al mar obert”, 1991; “Taller de poesía” i “Poemci-ae-s”, i col·laboracions e intervencions radiofòniques i benèfiques. El 1999 “Tiempo de Aguas” consagra la seva vocació artística i literària. 
  • Col·laboradora de les taules de Diàleg Interreligiós de l’Unesco a Barcelona.
  • Membre del grup artístic “Arts i Espiritualitat” del Centre Von Bhaltasar.
  • Membre de la Comunitat Mundial para la Meditació Cristiana. The World Community for Christian Meditation”.  Aquesta comunitat espiritual continua el llegat del monjo benedictí John Main, ensenyant a meditar i prosseguint la seva obra, encaminada a restaurar la dimensió contemplativa de la vida.
Montse Bueno
Estudis:
- Postgrau “Locució Catalana als Mitjans Audiovisuals” pel Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), octubre de 1994.
- Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juny de 1993.
Recerca:
Des de març 2011: Treball de recerca “Estimulació intel·lectual i emocional a partir de la comunicació activa. La figura de l’escoltador”
Experiència professional: 

  • Periodista: periodista i comunicadora freelance per diversos mitjans de comunicació especialitzats a nivell estatal.  
  • Periodista i escoltadora: Llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida”.  
  • Escoltadora: Aplicació pràctica del treball de recerca amb famílies particulars i tasques de difusió de les conclusions a nivell, tant social com acadèmic. Vessants: acompanyament intel·lectual; escolta activa; llegats familiars; tallers col·lectius,...Amb l’associació Llambrusca es participa al Programa Som i Sentim. Llegats Familiars, i es forma part del Taller de Comunicació 2014.

Cinta Barberà
Estudis:
- Graduada com a mestra d'educació primària. Promoció 1975.
- Mestra de català.
- Grau elemental d'anglès de l'EOI.
- Màster en Ecologia Emocional. Any 2013.
Experiència professional:
 
  • Mestra: 38 anys dedicada a l'ensenyament.
  • Escoltadora i entregada amb passió a la realització de xerrades a biblioteques, escoles i instituts, així com a la realització dels “Listen“.


       

miércoles, 18 de junio de 2014





                                              ESCOLTAR  L'ALTRE  ÉS...


                                                         



                                    Escoltar l'altre és tocar-li l'ànima sense judicis,
          amb respecte i comprensió total, éssent recipient amorós
          que acull des de la humilitat i la tendresa.


                                                                           Cinta 

lunes, 16 de junio de 2014






                         SI  MAI  T'ENAMORESSIS  D'UNA  SIRENA


                                 

                 


                      Si mai t'enamoressis d'una sirena, no la forcis mai a viure
      fora del mar per demostrar-te que t'estima. L'estaràs destruint
      i estaràs destruint l'amor que poguéssiu compartir.
               És dur enamorar-se d'una sirena, però encara ha de ser
      més dur veure que es mor al teu costat perquè no has estat
      capaç d'adonar-te que necessitava l'aigua i el contacte absolut
      amb altres sirenes per poder viure en plenitud.
               No la converteixis en pedra pel simple fet de retenir-la
      al teu costat. Estima-la de debó... i neda amb ella les estones
      que puguis. La veuràs riure, jugar... ser sencera! I llavors
      t'adonaràs que has après a estimar de debó i ella sabrà que el
      teu amor és immens.



 

 

miércoles, 30 de abril de 2014




                              CARTA  D'UNA  DONA  LLUITADORA


                  

Carta a mi misma

Siento la necesidad de escribirte...
A ti, mi yo mas interno,a ti la niña que un dia fui, a ti la mujer que vive dentro de mi...
Inspirada por un dulce energia motivadora,embriagada con la belleza de una canción,brotan de mi corazón,de mi pecho y de mi estomago todo lo que esta por decir...
A ti dulce niña,llena de luz rodeada de hostilidad,a ti que te escondiste por miedo,ya puedes salir todos los monstruos han dejado de exsistir,estas a salvo del hombre del saco,estas a salvo...
Es cierto que el ser humano puede ser muy cruel,y puede hacer mucho daño,es cierto que el hombre puede dañar a una mujer,pero no temas más,cree en la bondad natural del hombre,cree en los buenos hombres aquellos que estan despertando su lado mas sensible,aquellos que estan superando su propio ego basado en la ley del más fuerte,la ley del patriarcado...
Aquellos que lloran y rien,que aman y comparten,aquellos que luchan con pasión y cuidan con ternura...

Es posible,es verdad y cree que eres merecedora de todo el amor que puedas recibir...cree que es posible,que el amor que tu sueñas existe es real...
Cree que puedes amarte a ti misma,eres bella por dentro y por fuera,tus imperfecciones te hacen única y auténtica,ámate sin condiciones pues eres la única que puede amarte ahora y  siempre sin condiciones...

Cree en ti,en tu capacidad ,no es mejor ni peor es la tuya,porqué compararse con los demás?
Todas las piezas del puzzle deben ser iguales?
No,cada una forma parte de un cuadro perfecto encajando con la pieza de al lado,se parecen pero no son iguales...

Éxito? Que es el éxito?
 ¿Una pareja,trabajo,hipoteca,coche?
El pack completo,un pack inpuesto por una sociedad vacia y superficial,si no tienes nada de esto la gente te mira pensando que algo malo hay en ti,una discapacidad,que tienes algo fuera de lo normal,en resumen te catalogan como un bicho raro y ante la gran mayoria eres un fracasado social...y te observan de lejos con curiosidad y miedo.

Aprendes a vivir así,a ser juzgado,señalado,y quieres pasar despercibido,desaparecer...te vuelves invisible,caminas sin hacer ruido,sin levantar la cabeza del suelo,pensando mil cosas,pensando como cambiar esa vida tan mediocre y vacia que tienes,como "triunfar" como aquellos que te observan con lastima y soberbia...

Aprendes a observar y vivir dentro de ti,aprendes a escuchar cada palabra,a interpretar cada gesto,a sentir cada latido,vives tanto en ti que te olvidas que formas parte de un colectivo,que hay mas vida alla de tus miedos...
 Creeme cuando te digo que no hay nada malo en ti,no eres menos que nadie,no eres estúpida ni estás incapacitada,no eres un bicho raro...
Eres única e irrepetible,tienes defectos y virtudes,y podrás hacer todo aquello que te propongas,pues la voluntad es la fuerza que crea el "Exito" bien entendido,ya que para mi el "Exito" no es otra cosa que superarse cada dia,crecer y evolucionar como Ser humano...
 Lograr aquello que te propongas es la mayor prueba de amor y respeto hacia ti misma ,aquello que anelhas está a la espera de que decidas despertar de este sueño...

Del sueño del miedo ,no es real.

Las creencias negativas son pesadillas de las que nunca despertaste,son como los  monstruos del armario,excusas del ego para tenerte controlado ,es tu yo más simple y primario...

A ti mujer te digo que tienes las herramientas y la fuerza para llevar a cabo tus planes,tus anelhos y deseos...
Vive mas allá de ti misma,comparte y Ama,aprende y enseña...



Cree en ti misma,en tu debilidades y fuerzas,pues las debilidades son fuerzas pasadas,pasiones estancadas,aquello que dejaste a medias que no terminaste dominada por el miedo y la inseguridad,y hoy te persiguen como una sombra que te recuerda que fallaste,que te rendiste que no eres digna, que el fracaso forma parte de ti...

No te creas más las mentiras del ego! No creas más en el fracaso autoimpuesto,libérate de este laberinto donde un dia caiste y ya no creiste posible encontrar salida..
Mírate,conócete,háblate,cuídate,ámate...que sentido tiene desconocer al ser que mas te necesita?
 Que sentido tiene no reconocerse y vivir como una extraño en tu propio cuerpo?
 Que sentido tiene permancer "desconectada" de  ti misma y apegada a los demás?
Se sincera y honesta contigo y con los demás,ámate y ama,ríe y haz reir,comparte y guarda...
Aporta tu granito de arena para hacer de este mundo un lugar mejor...
Se quien quieras ser,acompaña a tu niña dale la mano y enséñale a caminar,enséñale que el camino se hace andando,enséñale su luz y fuerza,enséñale a levantarse después de cada caída,enséñale que el amor es la fuerza más poderosa  del mundo,pues el amor me ha llevado a escribirte esta carta,me ha llevado a libertarte...
Hoy puedo decir con total sinceridad  que me amo,me amo y me respeto y por eso me escucho y me mando esta carta...
Recordandome a mi misma mi luz y mi fuerza...


Esta carta va dedicada a todas las mujeres.
Dedicada a nuestra energia femenina,  fuerte, sabia ,sanadora y cálida...


                                                                                                                     LyLy

lunes, 21 de abril de 2014


9 de juny de 2013


La màgia de la sorpresa

L’Espai d’Escolta Activa que havíem preparat la Cinta, la Marisa i jo tenia com a objectiu que les persones que hi assistissin es poguessin comunicar des de l’espontaneïtat. Sabíem que es tractava d’una proposta arriscada, però creiem que des del respecte i l’absència de judici podríem arribar a trobar un espai d’intimitat comú on poder expressar-se des de l’interior a través de la paraula. 
I va ser possible...i, no només això, si no que, a més, es va poder anar més enllà, implicant en el nostre modest i petit projecte a una sèrie de persones que ens van transmetre el seu caliu i el seu agraïment per haver posat a la seva disposició un “recipient amorós” on poder abocar la seva emoció, sentiments i neguits...i tot en forma de paraula. 
Gràcies a tothom!
 
    Montse Bueno